viernes, 11 de octubre de 2013

Instruir o educar? Evolucionem de l'escola tradicional.


L’escola, com hem dit a l’entrada anterior, necessita canviar. Passar de l’escola que instrueix (escola transmissiva o escola tradicional) a l’escola que educa (escola constructiva). 

Quan parlem de l’escola tradicional estem parlant d’una escola endarrerida en el temps. Utilitza un sistema educatiu selectiu i propedèutic que l’únic que busca és la igualtat, es a dir, no accepta la diversitat. Les classes es tradueixen a una exposició estàtica de coneixements per part del mestre, que ho sap tot, a uns alumnes que han de repetir-los per tal de memoritzar-los, ja que no saben res. Aquestes classes es realitzen dins d’una aula, amb uns horaris establerts, els nens es divideixen per edats i empren els llibres de text com a eina fonamental. Com a avaluació es realitzen exàmens realitzant, com hem dit abans, una selecció dels millors i pitjors en retenir informació. 

D’altra banda trobem l’escola constructiva, que fa referència a la construcció i desenvolupament de les seves capacitats. Aquesta escola accepta totalment la diversitat, els diferents punts de vista. L’alumne raona, crea i construeix, és el protagonista del seu propi aprenentatge. Aquest alumne, a diferència de l’anterior, té uns coneixements previs i és el mestre qui el guia i l’orienta per perfeccionar-los. Les classes es realitzen mitjançant projectes, els horaris són flexibles i s’utilitza la comunitat com a zona d’aprenentatge (es deixa de banda el llibre de text). L’avaluació és continua i el que compta és la formació de l’alumne, el seu progrés, etc.

Aquests dos conceptes d’escola els anomena amb claredat Tonucci. Ell ens parla d’aquesta distinció i que hem d’arribar al segon model, ja que, així com la societat ha avançat moltíssim, l’escola també ha de fer-ho.

El nen ha d’aprendre mitjançant les pròpies experiències, perquè és així com una persona assimila coneixements. El fet simplement memorístic només serveix per aprovar un examen i això és un fet puntual. El que nosaltres volem és que allò que s’aprèn s’aprengui bé, que serveixi per tota la vida, ja que si oblidem la formació bàsica que ens ofereix l’educació primària hauríem de preguntar-nos el perquè, què hem fet malament o perquè l’escola no s’ha adonat d’això. 

Una manera útil i alhora interessant i bonica és realitzar l’aprenentatge fora de l’aula. La ciutat, com ens diu Tonucci, hauria d’oferir recursos educatius (com per exemple la possibilitat d’estudiar els ecosistemes a un parc). Aquests recursos haurien d’estar disponibles per tothom a qualsevol moment, ja que també podrien servir per a una experiència autònoma. Però per poder gaudir d’aquesta idea les administracions públiques haurien de realitzar aquests espais i això resulta un poc utòpic. Si més no, podem realitzar, per exemple, una visita a la granja per mostrar als nens els animals i després parlar-ne i explicar-ne coses sobre ells. Qui no s’acorda d’aquelles excursions? Un clar exemple de què l’experiència és la clau de l’èxit.

Però, encara que l’experiència produeix grans resultats en l’aprenentatge, hi ha coses que s’han d’instruir com per exemple les normes d’accentuació o les fórmules i procediments matemàtics. Són coses molt teòriques, conceptes molt abstractes que no es poden aprendre mitjançant l’experiència. Ara bé, a més d’aprendre-les teòricament, haurem de posar-les a la pràctica, saber per a què s’utilitzen, donar-les un sentit d’utilització per a la vida. 

Així sí que aconseguim un aprenentatge complet i actiu. Disposem dels coneixements gairebé inesborrables que adquirim de l’experiència, coneixements actualitzats, ja que s’obtenen de l’exterior, de la comunitat i de diferents recursos com les TIC i altres eines,  en comptes de limitar-nos sempre al llibre de text, pel que fa a diferents àrees del saber com: història, medi ambient, música, etc. I també hem après a llegir, escriure i calcular i ho sabem aplicar a la vida i a qualsevol situació. Això és educació. Això és un bon funcionament. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario